Aquestes ulleres, creades per Greg, es basen en peces impreses en 3D i porten uns fils electroluminescents per fer els efectes de llum i color.
Es pot triar entre fer servir un sol color de fil electroluminescent o bé posar-ne dos.
Podeu trobar les instruccions completes al web de Hackster.
L’Estefannie va crear aquests sostenidors pensant en que servissin per prevenir tocaments no desitjats, però també podrien ser interessants per a alguna pel·lícula o obra de teatre.
Les espurnes no són creades elèctricament sinó amb uns discs de tall que giren mentre freguen amb una peça metàl·lica. Els motors de gir s’accionen amb un polsador.
Podeu trobar les instruccions completes al web de l’Estefannie.
No us ha passat mai que remenant una bossa o una motxilla us surt qualsevol cosa menys allò que busqueu. Llavors teniu dues opcions: obrir bé la bossa i mirar dins o bé buidar-la. Però en llocs poc il·luminats la primera opció és inútil.
Això mateix va pensar 4Galaxy4, així que va decidir fer-se una bossa amb enllumenat interior. És un projecte complet, atès que talla la roba i cus la bossa; però es podria partir d’una bossa ja existent.
Ha fet servir una placa Circuit Playground Express, de manera que tots els components electrònics necessaris van integrats en una sola placa. El programa també és molt senzill, però s’hi podrien afegir més funcions. A més, està programat amb MakeCode, de manera que no cal tenir pràctica en programació.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquest rellotge, creat per Maso, està basat en un microcontrolador i dissenyat amb la idea que sigui el més petit possible però fet amb elements disponibles al mercat.
El circuit és extremadament senzill ja que, a banda del microcontrolador, només porta la pantalla, la bateria, un polsador i un condensador.
Podeu trobar les instruccions completes al web de Hackaday.
Aquesta faldilla, creada per la Christina Ernst de She Builds Robots, porta unes tires de leds controlades amb una placa Gemma.
Per subjectar la tira de LED a la faldilla fa servir una cinta translúcida doblegada pel mig i cosida pel lateral.
Podeu trobar les instruccions completes al web de She Builds Robots.
Aquesta jaqueta, creada per Galahad Gear, porta leds al davant, la caputxa i les mànigues, encara que es podria personalitzar posant-los en altres zones.
Els leds poden fer diferents efectes de color i no seria difícil afegir-ne altres.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquest vestit, creat per la Christina Ernst de She Builds Robots, fa un efecte de vitrall il·luminat amb LED. Per al control, fa servir una placa Gemma.
Mostra com ho fa, però sense donar detalls del procediment o dels materials que ha fet servir.
Podeu veure un vídeo al seu compte d’Instagram.
Aquest vestit, creat per Angelina Tsuboi, porta una tira de LED i unes quantes constel·lacions fetes amb NeoPixels.
Els dos tipus de LED van controlats independentment per petites plaques de microcontrolador.
Podeu trobar les instruccions completes al web de Hackster.
Aquesta faldilla, creada per Erin St Blaine, porta uns LED que es poden controlar des del telèfon mòbil; amb l’avantatge que no cal programar res.
Cal fer unes poques soldadures, però el circuit és molt senzill.
Podeu trobar les instruccions i uns consells per aconseguir bons resultats al web d’Adafruit.
Fa uns anys us presentava uns guants, creats pels meus estudiants, que havien de servir per aprendre a tocar el piano. La tecnologia disponible permetia guardar la melodia a la memòria i que el guant anés indicant, amb l’encesa d’un LED, el dit que havia d’actuar.
Els guants que presentem avui, creats per l’equip de Yiyue Luo al MIT, van molt més enllà, ja que incorporen vibracions en els dits per transmetre les indicacions. A més, permeten capturar els moviments d’un pianista experimentat i després transmetre’ls a la persona que aprèn.
Podeu llegir més informació al web del MIT i a la revista Scientific American.
Aquest rellotge, creat per Armin Bindzus, porta 240 LED, distribuïts en quatre circumferències, que permeten mostrar l’hora en forma analògica a base d’encendre els que corresponen a la posició de les busques.
L’hora es mostra encenent dos LED a les dues circumferències exteriors i els minuts il·luminant un LED a cada una de les circumferències. Per als segons es fan servir dos LED que pampalluguegen.
El circuit és complicat a causa del gran nombre de LED i els xips necessaris per controlar-los.
Podeu trobar més informació al web de Dropletwatch.
Aquest rellotge de polsera, creat per Creativity Buzz, indica l’hora i el temps i, a més, pot actuar remotament sobre alguns aparells domèstics.
Fa servir un microcontrolador ESP8266, que li permet connectar-se a internet, d’on obtindrà les dades necessàries per a les seves funcions.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquestes arracades, creades per Tim Alex Jacobs de Mitxela, porten una matriu circular de 52 LED.
La base són unes arracades comercials que porten un sol LED i un brillant de plàstic, de les quals s’aprofita tota la part metàl·lica i les bateries.
Podeu trobar les instruccions completes al web de Mitxela.
Aquest anell, desenvolupat per un equip d'enginyers de la Pennsylvania State University, és estanc i porta diferents sensors, a més d’una bateria de llarga durada.
Ha estat creat per servir de base a diferents projectes i, atès que és de programari obert, s’espera que vagi millorant les seves prestacions.
Podeu llegir més informació al web de Hackster.
Aquesta màscara, creada per Sean Hodgins, porta quasi 3000 LED que poden reproduir qualsevol imatge.
Probablement l’aplicació més immediata és posar-se cares diferents però, de fet, els LED permeten mostrar pràcticament qualsevol imatge o text.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquest parell de dispositius, creats per Rafgaj78 estan pensats per substituir el ratolí de l’ordinador. Cada un dels dos anells porta un joystick que en un cas controla els moviments del punter i en l’altre la roda i els dos botons.
Es connecten a l’ordinador per Bluetooth i permeten el control del punter de manera senzilla i sense necessitat de tenir una superfície plana.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables. També hi ha una versió que fa servir polsadors en lloc de joysticks.
Segur que en alguna pel·lícula, per exemple a Frozen, heu vist que es fa algun tipus de màgia cada cop que un peu toca al terra. En Chen Liang ens proposa modificar un projector i adaptar-lo a la cama per aconseguir un efecte semblant.
En el projecte es substitueix la diapositiva del projector per una petita pantalla que reprodueix un fitxer AVI des d'un microcontrolador. Aquesta seqüència pot tenir so i, per tant, es podria afegir un altaveu al sistema per reproduir-lo.
Podeu trobar les instruccions al web d’Instructables.
Aquest collaret, creat per Erin St Blaine, porta un penjoll de tortuga il·luminat amb NeoPixels. De fet, però, serveix qualsevol penjoll que tingui forats, perquè pugui sortir la llum, i tingui una mida suficient per amagar tot el circuit al darrere.
La tanca del collaret és el que deixa passar el corrent i, per tant, els LED s’il·luminen mentre el collaret està tancat i s’apaguen si s’obre la tanca.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Adafruit.
Aquesta diadema, creada per Erin St Blaine, porta un conjunt d’estrelles lluminoses. Les estrelles es basen en NeoPixels i, per tant, es pot variar el seu color.
La diadema està inspirada en la vestimenta que duia Hedy Lamarr a Ziegfeld Girl, una pel·lícula de 1941. Per si encara no n’heu sentit parlar, Hedy Lamarr (que, de fet, es deia Hedwig Eva Maria Kiesler) va ser una actriu nascuda a Àustria que també va ser inventora. El seu principal invent anava orientat al sistema de radiofreqüència de guiat dels torpedes però després es va fer servir per desenvolupar el Bluetooth i el Wi-Fi.
Podeu trobar-ne les instruccions al web d’Adafruit.
Aquesta estructura, creada per l’equip de Rachel Freire, és un complement de vestit o disfressa. En aquest cas el disseny no imita cap forma concreta però podria tenir la forma, per exemple, d’unes ales.
Una de les qüestions interessants d’aquesta proposta és que els materials o bé són reciclats o bé tenen un cost molt baix; de manera que tot el projecte és molt assequible. No obstant, cal molta paciència i una certa traça per muntar una cosa així; és possible que la primera vegada ens quedi una mica nyap.
Podeu trobar l’explicació de com es va fer al web d’Instructables.
Aquestes arracades, dissenyades per un equip de la Universitat de Washington, permeten mesurar la temperatura corporal i transmetre el valor per Bluetooth.
Incorporen també un sensor de temperatura ambient que ajuda a compensar els errors deguts als canvis de l’entorn.
Podeu llegir més informació al portal GeekWire.
Has d’anar a un esdeveniment a l’aire lliure? Potser un concert, un festival, qui sap. Pots destacar portant un abric amb LED, això és el que proposa l’Erin St Blaine.
Per fer-ho, proposa dues maneres: posar unes matrius de LED entre el teixit pelut i el folre o bé inserir tires de LED dins de la part peluda de l’abric. O, per què no, totes dues coses a la vegada.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Adafruit.
Actualment moltes persones porten una polsera o un rellotge intel·ligent que monitoritza una colla de paràmetres de la seva salut i els avisa si, per exemple, els sona el telèfon mòbil.
Però a l’any 2006 no hi havia res semblant al mercat i la tecnologia tot just permetia començar a fer la part més senzilla de tot plegat: comptar passos. Però la tenacitat de dos joves va fer que dos anys més tard ja es pogués presentar el primer dispositiu d’aquest tipus: Fitbit; que, inicialment, no era una polsera sinó un clip que es pinçava a la roba.
Podeu llegir la història completa a la revista IEEE Spectrum.
