29 d’abr. 2015

Polsadors tàctils



Els polsadors tàctils són elements metàl·lics o parts fetes amb teixitconductor que s'activen quan es toquen amb el dit o una altra part del cos. Els polsadors tàctils necessiten dues potes del microcontrolador i l'ús d'una llibreria específica.

El connexionat bàsic d'un polsador tàctil seria el de la figura següent en el que una pota (en aquest cas la D9) actua com a emissor i es connecta al botó amb una resistència de valor molt gran. En la figura són 10 MΩ però podria estar entre 100 kΩ i 20 MΩ. La pota que actua com a receptor (en el nostre cas la D10) es podria connectar directament al botó però és preferible posar-hi una resistència d'entre 0,5 kΩ i 2 kΩ (a la figura és 1 kΩ).
polsador tàctil

Si el nostre circuit està alimentat amb piles o bateries, pot ser que no funcioni per manca d'un punt de referència. És recomanable connectar la pota GND del microcontrolador a algun element metàl·lic gros per donar-li una referència; com es mostra a la figura següent. El podeu connectar a un tub d'aigua, un moble metàl·lic, etc. No el connecteu mai a un punt de la instal·lació elèctrica.
polsador tàctil

En elements vestibles no podem connectar-ho a un element metàl·lic. En aquest cas es pot posar connectat a un tros de teixit conductor que estigui en contacte permanent amb alguna part del cos. No és una bona idea fer servir els dits com a referència perquè la pell és mal conductora. És preferible, per exemple, posar aquesta connexió al mig de l'esquena.

En cas que vulguem afegir més polsadors només necessitem afegir una pota per polsador ja que l'emissor pot ser el mateix en tots ells. A la següent figura podem veure com connectaríem dos polsadors tàctils.
dos polsadors tàctils

Per fer servir els polsadors tàctils necessitem unes llibreries (preparades per Paul Badger) que ens podem baixar del web d'Arduino.

Jo vaig baixar les llibreries i les vaig intentar instal·lar però vaig tenir dos petits problemes. El primer problema era el nom de la carpeta que hi havia dins el fitxer zip era arduino-libraries-CapacitiveSensor-3e33f75 i resulta que l'entorn Arduino no admet guions en els noms de fitxer. Aquest problema s'arregla canviant el nom de la carpeta; per exemple a CapacitiveSensor. El segon problema és que dins del fitxer comprimit hi trobem el següent arbre de directoris del que només el tros requadrat hem de copiar a la carpeta libraries de l'entorn Arduino.
Contingut del fitxer ZIP

El següent programa llegeix un botó tàctil que fa servir la pota D9 com a emissor i la D10 com a receptor i que encén el led de la placa cada cop que algú toca el botó.

Programa




En cas de fer servir dos sensors, caldria duplicar (amb els paràmetres convenients) la segona línia i la quarta així com fer la lectura del segon sensor.



22 d’abr. 2015

Brunzidor piezoelèctric com a detector de vibracions



El brunzidor piezoelèctric l'havíem fet servir per a crear melodies però també ens permet detectar cops i vibracions. És com un altaveu molt petit i de baix cost que també pot funcionar com a micròfon rudimentari.

La lectura dels brunzidors es fa des d'una entrada analògica del microcontrolador posant-li una resistència d'un milió d'ohm (1 MΩ) com a la figura.
Brunzidor piezoelèctric

Per fer servir el brunzidor, llegirem l'entrada analògica on està connectat i compararem el valor amb un llindar. Si es supera el llindar vol dir que la vibració del sensor ha estat prou intensa. El següent programa llegeix un brunzidor connectat a l'entrada A11 (pota D12) i canvia l'estat del led de la placa quan detecta un cop. Podem canviar el valor 50 per un de més gros o més petit per variar la sensibilitat.

Programa

15 d’abr. 2015

Fotoresistència (LDR)



Una fotoresistència és un element que varia la seva resistència elèctrica en funció de la quantitat de llum que li arriba. Encara que no ens permet fer fàcilment lectures acurades de llum incident (caldria un ajust complex) sí és útil en molts casos en els que només ens cal saber si estem en un ambient fosc o il·luminat.

Fotoresistència


La lectura de la fotoresistència es fa des d'una entrada analògica del microcontrolador posant-li una resistènciade mil ohm (1 kΩ) com a la figura.
Fotoresistència
Per a fer servir la fotoresistència, llegirem l'entrada analògica on està connectada i compararem el valor amb un llindar. El següent programa llegeix una fotoresistència connectada a l'entrada A11 (pota D12) i encén l'estat del led de la placa quan detecta foscor i l'apaga quan hi ha llum. També envia el valor llegit al monitor sèrie. Podem canviar el valor 500 per un de més gros o més petit per variar la sensibilitat.

Programa

8 d’abr. 2015

Teixit conductor i polsadors de roba



El teixit conductor ens permet crear interruptors o polsadors amb la pròpia roba. També el podem fer servir per fer botons tàctils.

teixit conductor


Al web d'Adafruit podem trobar un teixit de color platejat, un gènere depunt de color platejat i un gènere de punt elàstic.
cinta conductora


També disposem de cinta tèxtil conductora prima (5 mm) i gruixuda (17 mm), cinta tèxtil flexible blanca i cinta tèxtil flexible negra.
Pyralux
Un element alternatiu pot ser la làmina de poliamida recoberta de coure (Pyralux®).
Fotografies del web d'Adafruit.

Per a fer un polsador de roba podem posar dues peces de teixit conductor separades per una peça d'escuma amb un forat al mig. Aquest entrepà el recobrirem amb el teixit que vulguem que es vegi. En la imatge següent veiem les capes: roba exterior, teixit conductor, peça d'escuma, teixit conductor i roba del folre. És fonamental que les dues peces de teixit conductor no es toquin si ningú està fent pressió al centre.

botó tèxtil


Com a escuma podem agafar qualsevol tipus d'escuma com la de la fotografia següent. També podem fer servir un fregall de cuina o de bany. Convé que l'escuma tingui un gruix suficient (per exemple mig centímetre) per tal que les dues peces de teixit conductor no es toquin si ningú posa el dit sobre el lloc on hi ha el forat. El forat pot ser rodó (com en la figura anterior) o amb altres formes.

escuma


La connexió seria la mateixa que en el cas dels polsadors. Les dues potes del polsador corresponen a les dues peces de teixit conductor.