Polsadors i interruptors per cosir

Fa temps vam parlar de com es podia fer servir un polsador (o un interruptor) connectat al nostre microcontrolador. El polsador que sortia a la imatge no eren gaire adequats als projectes de tecnologia vestible. En una altra ocasió vam parlar de com fer servir elements que solen acompanyar lespeces de roba com a polsadors o interruptors.

Avui presentem una altra alternativa. També hi ha polsadors i interruptors que ens subministren muntats en unes petites plaques adequades per ser cosides a la roba.

         

La placa de l’interruptor fa uns 8 per 18 mm i la del polsador uns 8 per 16 mm.

Teixit conductor i polsadors de roba

El teixit conductor ens permet crear interruptors o polsadors amb la pròpia roba. També el podem fer servir per fer botons tàctils.

Al web d'Adafruit podem trobar un teixit de color platejat, un gènere depunt de color platejat i un gènere de punt elàstic.

També disposem de cinta tèxtil conductora prima (5 mm) i gruixuda (17 mm), cinta tèxtil flexible blanca i cinta tèxtil flexible negra.

Un element alternatiu pot ser la làmina de poliamida recoberta de coure (Pyralux®).
Fotografies del web d'Adafruit.

Per a fer un polsador de roba podem posar dues peces de teixit conductor separades per una peça d'escuma amb un forat al mig. Aquest entrepà el recobrirem amb el teixit que vulguem que es vegi. En la imatge següent veiem les capes: roba exterior, teixit conductor, peça d'escuma, teixit conductor i roba del folre. És fonamental que les dues peces de teixit conductor no es toquin si ningú està fent pressió al centre.

Com a escuma podem agafar qualsevol tipus d'escuma com la de la fotografia següent. També podem fer servir un fregall de cuina o de bany. Convé que l'escuma tingui un gruix suficient (per exemple mig centímetre) per tal que les dues peces de teixit conductor no es toquin si ningú posa el dit sobre el lloc on hi ha el forat. El forat pot ser rodó (com en la figura anterior) o amb altres formes.

La connexió seria la mateixa que en el cas dels polsadors. Les dues potes del polsador corresponen a les dues peces de teixit conductor.

Fem servir un polsador

Les potes d’entrada del microcontrolador ens permeten llegir l’estat de polsadors i interruptors.
A primer cop d’ull podria semblar que connectant el polsador entre el positiu (VBATT) i la pota d’entrada n’hi hauria d’haver prou però no és així. Cal posar també una resistència entre el negatiu (GND) i l’entrada. Així quan no premem el polsador l’entrada queda connectada al negatiu a través d ela resistència i quan premem el polsador queda connectada al positiu.

El valor concret de la resistència no és molt important però ha de ser prou gran ja que si no fos així gastaríem molta energia i podríem tenir una avaria. El valor més habitual sol ser 10 kΩ (que correspon a les ratlles de colors marró, negre, taronja i un quart que normalment serà daurat o platejat).
El següent programa llegeix el polsador i encén el led quan el polsador està premut i l’apaga quan el deixem anar.

Inicialment creem tres variables. La variable lectura és on s’hi guardarà el valor llegit del polsador. Les variables pols i led contindran el número de pota on hem connectat, respectivament, el polsador i el led. Així si més endavant decidíssim canviar de pota només caldria canviar el número en un únic lloc. El led que fem servir és el propi de la placa, per això hem posat un 7.

A la primera pota del loop es llegeix el polsador. Després hi ha una instrucció if-else. Aquesta instrucció compara la lectura amb el valor HIGH (que correspon a premut) i si es compleix fa el que hi ha dins de la primera parella de claus { }. Si, en canvi, la condició no es compleix es faran les instruccions que hi ha dins la segona parella de claus, la que hi ha després de la paraula else. El programa acaba amb un retard d’un quart de segon per assegurar que l’estat del polsador és estable.