Fem servir un polsador

Les potes d’entrada del microcontrolador ens permeten llegir l’estat de polsadors i interruptors.
A primer cop d’ull podria semblar que connectant el polsador entre el positiu (VBATT) i la pota d’entrada n’hi hauria d’haver prou però no és així. Cal posar també una resistència entre el negatiu (GND) i l’entrada. Així quan no premem el polsador l’entrada queda connectada al negatiu a través d ela resistència i quan premem el polsador queda connectada al positiu.

El valor concret de la resistència no és molt important però ha de ser prou gran ja que si no fos així gastaríem molta energia i podríem tenir una avaria. El valor més habitual sol ser 10 kΩ (que correspon a les ratlles de colors marró, negre, taronja i un quart que normalment serà daurat o platejat).
El següent programa llegeix el polsador i encén el led quan el polsador està premut i l’apaga quan el deixem anar.

Inicialment creem tres variables. La variable lectura és on s’hi guardarà el valor llegit del polsador. Les variables pols i led contindran el número de pota on hem connectat, respectivament, el polsador i el led. Així si més endavant decidíssim canviar de pota només caldria canviar el número en un únic lloc. El led que fem servir és el propi de la placa, per això hem posat un 7.

A la primera pota del loop es llegeix el polsador. Després hi ha una instrucció if-else. Aquesta instrucció compara la lectura amb el valor HIGH (que correspon a premut) i si es compleix fa el que hi ha dins de la primera parella de claus { }. Si, en canvi, la condició no es compleix es faran les instruccions que hi ha dins la segona parella de claus, la que hi ha després de la paraula else. El programa acaba amb un retard d’un quart de segon per assegurar que l’estat del polsador és estable.