Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotoresistència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotoresistència. Mostrar tots els missatges

27 d’abr. 2016

Plaques de prototipatge per a e-tèxtils



Fa un temps vam parlar de la fotoresistència. Aquest dispositiu no està dissenyat per ser muntat en projectes e-tèxtils i, per tant, les alternatives que, en principi, tenim per poder-lo fer servir no són senzilles. Bàsicament podríem soldar la fotoresistència (i la resistència que l’ha d’acompanyar) a la placa del microcontrolador o bé cargolar les potes per tal de poder-la cosir. El mateix ens passarà si volem fer servir sensors o altres components que no han estat dissenyats per a aplicacions vestibles.

Per sort, tenim una altra alternativa. Existeixen plaques de prototipatge dissenyades per a aplicacions e-tèxtils. Són plaques similars a les dels sensors o microcontroladors però que no porten cap component, només forats on poder-los soldar. A les figures següent en veiem tres models.

Placa petita          


La placa petita té 2 cm de diàmetre i sis potes de connexió, la placa grossa té 5 cm de diàmetre i 22 potes de connexió i la placa amb botons de pressió té 5 cm de diàmetre i 11 botons de connexió.

La placa amb botons de pressió té dues possibles utilitats. Per un costat permet soldar-hi components senzills i muntar-la sobre la roba fent servir els botons de pressió. Això permet treure la placa a l’hora de rentar la peça de roba i també poder fer servir la mateixa placa en diversos projectes. Els botons de pressió d’aquesta placa coincideixen amb els de la placa de control LilyPadArduino SimpleSnap. Per tant, podem cosir a la roba aquesta placa de prototipatge i fer-la servir per connectar-hi la placa de control. Això ens estalvia cosir un per un tots els botons de pressió a la roba.

En el cas de les plaques sense botons, tots els forats preparats per soldar estan connectats entre si. El motiu és que és més fàcil tallar una connexió entre dos forats que no pas connectar dos forats entre sí.


Imaginem-nos que volem muntar la fotoresistència (amb la resistència que l’acompanya) en una placa de prototipatge petita. Decidim, per exemple, posar les tres potes de connexió (positiu, sortida i negatiu) disposades en triangle (com indiquen les lletres de la figura). Les línies de color rosa ens indiquen a quins forats posaríem les potes dels dos components (és només una opció entre moltes possibles). Per tal que el circuit funcioni, ens caldrà tenir les connexions marcades amb línies de colors vermell (positiu), blau (negatiu) i verd (sortida).
Connexió d'una fotoresistència

Però no cal que tallem totes les altres connexions de la placa. Amb només els dos talls indicats per les línies grogues serà suficient. No cal que siguin talls gaire profunds però ens hem d’assegurar que interrompem la connexió. Per fer els talls recomanem un ganivet com el de la figura però altres ganivets per a hobby o bricolatge poden servir.
Ganivet per a hobby

15 d’abr. 2015

Fotoresistència (LDR)



Una fotoresistència és un element que varia la seva resistència elèctrica en funció de la quantitat de llum que li arriba. Encara que no ens permet fer fàcilment lectures acurades de llum incident (caldria un ajust complex) sí és útil en molts casos en els que només ens cal saber si estem en un ambient fosc o il·luminat.

Fotoresistència


La lectura de la fotoresistència es fa des d'una entrada analògica del microcontrolador posant-li una resistènciade mil ohm (1 kΩ) com a la figura.
Fotoresistència
Per a fer servir la fotoresistència, llegirem l'entrada analògica on està connectada i compararem el valor amb un llindar. El següent programa llegeix una fotoresistència connectada a l'entrada A11 (pota D12) i encén l'estat del led de la placa quan detecta foscor i l'apaga quan hi ha llum. També envia el valor llegit al monitor sèrie. Podem canviar el valor 500 per un de més gros o més petit per variar la sensibilitat.

Programa