El monitor sèrie

El monitor sèrie és una finestra que s’obre a l’ordinador i que permet comunicar-se amb el microcontrolador. Des del programa del microcontrolador podem enviar fàcilment informació que es mostrarà a la finestra i ens permetrà tenir informació sobre l’estat del programa.

El monitor sèrie és molt útil quan provem sensors nous ja que ens permet veure quin és el valor que ens dóna el sensor en cada moment. En veurem exemples més endavant. També és de gran ajuda quan un programa no fa el que esperem ja que si fem que el programa enviï informacions al monitor sèrie en punts estratègics podrem veure per quins punts passa i per quins no i quin és l’estat de les variables que ens interessen.

El monitor sèrie s’inicia posant la instrucció Serial.begin en la inicialització (setup). Podem enviar informació amb les instruccions Serial.print i Serial.println. Aquesta segona instrucció afegeix un salt de línia després d’enviar la informació.

Agafem, per exemple, el programa en el que llegíem el polsador i fem que ens enviï informació. En cada cicle ens enviarà el text lectura = seguit del valor llegit del polsador així com el text led encès o led apagat segons correspongui.

Per veure el que envia, cal prémer sobre el botó que ens obrirà la finestra on rebem la informació.

Polsadors i interruptors integrats en el teixit

Enlloc de fer servir un polsador, tenim l’opció d’integrar la funció del polsador en el nostre teixit. Com? Fent servir botons de pressió.

 Imatge del web d'Adafruit

Fent sevir botons de pressió metàl·lics connectats amb fil de cosir conductor podem fer la mateixa funció d’una manera senzilla i discreta. El circuit seria el següent:

La mateixa funció la podem fer servir amb Velcro® conductor.

  Imatge del web d'Adafruit

Fem servir un polsador

Les potes d’entrada del microcontrolador ens permeten llegir l’estat de polsadors i interruptors.
A primer cop d’ull podria semblar que connectant el polsador entre el positiu (VBATT) i la pota d’entrada n’hi hauria d’haver prou però no és així. Cal posar també una resistència entre el negatiu (GND) i l’entrada. Així quan no premem el polsador l’entrada queda connectada al negatiu a través d ela resistència i quan premem el polsador queda connectada al positiu.

El valor concret de la resistència no és molt important però ha de ser prou gran ja que si no fos així gastaríem molta energia i podríem tenir una avaria. El valor més habitual sol ser 10 kΩ (que correspon a les ratlles de colors marró, negre, taronja i un quart que normalment serà daurat o platejat).
El següent programa llegeix el polsador i encén el led quan el polsador està premut i l’apaga quan el deixem anar.

Inicialment creem tres variables. La variable lectura és on s’hi guardarà el valor llegit del polsador. Les variables pols i led contindran el número de pota on hem connectat, respectivament, el polsador i el led. Així si més endavant decidíssim canviar de pota només caldria canviar el número en un únic lloc. El led que fem servir és el propi de la placa, per això hem posat un 7.

A la primera pota del loop es llegeix el polsador. Després hi ha una instrucció if-else. Aquesta instrucció compara la lectura amb el valor HIGH (que correspon a premut) i si es compleix fa el que hi ha dins de la primera parella de claus { }. Si, en canvi, la condició no es compleix es faran les instruccions que hi ha dins la segona parella de claus, la que hi ha després de la paraula else. El programa acaba amb un retard d’un quart de segon per assegurar que l’estat del polsador és estable.

Connectem un led a la placa Flora

Ara que ja tenim una placa amb microcontrolador, podem posar un led connectat a aquest i així poder controlar quan s’encén i quan no. La connexió del led serà molt similar a la que fèiem quan no teníem microcontrolador però enlloc de connectar els elements a la pila el que farem serà connectar la resistència a la pota GND (negatiu o terra) de la placa i la pota llarga del led a la sortida triada. Quan activem la sortida s’encendrà el led.

La placa Flora disposa de vuit potes que poden actuar com a sortida encara que algunes d’elles tenen un nom especial a la serigrafia de la placa: 0 (RX), 1 (TX), 2 (SDA), 3 (SCL), 6, 9, 10 i 12. Els noms entre parèntesi són els que estan escrits a la placa. En el programa hem de posar el número de la sortida escollida.

El programa podria ser formalment igual al de l’entrada anterior però hauríem de canviar el número de la pota ja que llavors fèiem servir el 7 (led de la placa) i ara posarem el corresponent a la pota emprada. En el cas de la figura anterior posaríem un 12.

Si fem servir leds especials per cosir no hem de posar resistència i, per tant, connectem directament el led a la sortida escollida.

Alimentem la placa amb piles o bateries

Mentre programem la placa del microcontrolador, aquesta s'alimenta a través del port USB. Però quan ja està al seu lloc definitiu necessita alimentar-se d'alguna manera. Una opció és fer servir piles. Amb un portapiles adequat. Millor si el portapiles porta un interruptor ja que així ens permetrà apagar sense haver de desconnectar els cables. Fent servir un portapiles de tres piles alimentarem la placa a 4,5 V.

Una alternativa que surt més cara d'entrada però que proporciona un estalvi a llarg termini és l'ús de bateries. Les bateries de liti-ió donen molt bon resultat. Podem trobar bateries de diferents capacitats. Les capacitats d'aquestes bateries es mesuren en mil·liampers-hora (mAh). Com més gran sigui la capacitat ens durarà més l'energia però la mida de la bateria serà més gran. Per exemple la bateria de la fotografia és de 500 mAh i porta un connector que es correspon amb el que tenen les plaques Flora i Gemma.

Si fem servir bateries ens caldrà un carregador de bateries. Per aquestes bateries de poca energia penso que el més pràctic és un carregador USB com el de la figura ja que el pots portar a la butxaca per quan el puguis necessitar.