Aquest paraigua, creat per Erin St Blaine, simula ser una medusa. Ha fet servir una tira de LED i una placa QT Py ESP32 Pico, que és molt petita.
Per donar-li més efecte de medusa, és recomanable emprar un paraigua força transparent.
Atès que el microcontrolador incorpora connexió Wi-Fi, es pot fer servir un telèfon mòbil per seleccionar el color dels LED.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Adafruit.
Aquesta gorra, creada per Ashok R, incorpora un sensor de radar que pot detectar els gestos de l’usuari. Segons els moviments, els LED mostraran diferents patrons de llum.
Podeu trobar les instruccions al web de Hackster.
Aquest sistema, creat per Clara Blum i Mohammad Jafari, permet convertir les emocions de la persona que el porta en senyals visibles en un vano.
Fa servir sensors de temperatura, ritme cardíac i humitat per estimar l’estat de la persona i un servomotor per controlar l’obertura del vano.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
L'electromiografia (EMG) és una tècnica que s’empra per analitzar la musculatura, en base als senyals elèctrics dels nervis que la controlen. També es fan servir els senyals EMG per a les pròtesis d’extremitats.
Un aparell d’electromiografia és un dispositiu mèdic complex i car però podem trobar al mercat sensors EMG de baix cost, que no són adequats per a diagnosi mèdica però sí per entendre una mica com funciona l’EMG.
En aquesta pàgina d’Instructables podeu trobar els passos per fer-vos el vostre propi dispositiu EMG.
Aquesta cortina, creada per la Becky Stern, està formada per tires de LED muntades sobre una cortina comercial a base de perles de vidre. Atès que es pot triar, en tot moment, el color de cada LED, la cortina pot funcionar com una pantalla que mostri dibuixos o patrons personalitzats que vagin canviant.
El mateix disseny es podria fer servir en una faldilla o en altres peces de roba.
Podeu trobar els passos al web d’Instructables.
Un equip de la Universitat de Califòrnia a Irvine ha desenvolupat un dispositiu, de moment en versió de proves, que porta la dona gestant. Aquest sistema es comunica amb un dispositiu mòbil que serà qui analitzi les dades recollides i eventualment les pugui enviar al núvol.
Actualment el monitoratge del ritme cardíac del fetus es fa amb una màquina d’ecografies, a la consulta mèdica. La implementació d’un sistema vestible permetria un monitoratge continu i de baix cost. Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
Aquest sistema, dissenyat per Ghostbirding consisteix en un element que mesura la humitat del terreny on tenim plantes i n’envia la mesura, per ràdio, a una mitena que porta uns LED, el color dels quals indica la humitat mesurada. Gràcies a l’ús d’un sistema de ràdio, en aquest cas analògic, pot veure des de la finestra l’estat de les plantes que hi ha al jardí.
Podeu trobar les instruccions al web d’Instructables.
La Caitlyn Yee ha agafat un barret de Harry Potter comercial i li ha posat un altaveu, uns LED i una placa Circuit Playground Bluefruit per aconseguir que faci efectes de llum i so.
Va desenvolupar el sistema en el marc d’un treball de classe.
Aquest vestit, creat per la Kenn, porta tires de LED per fer efectes de llum relacionats amb fenòmens meteorològics.
Està fet ràpid, perquè el va presentar com a treball acadèmic, però malgrat tot el resultat és espectacular.
No explica com el va fer, però podeu trobar unes quantes imatges al seu compte d’Instagram.
Quan falla la connexió a internet, el navegador Google Chrome mostra un joc en el que un dinosaure va corrent hi ha de saltar pel damunt d’uns obstacles, uns cactus.
Uns alumnes de l’International Institute of Information Technology, Anuj Malviya, Josh Elias Joy i Akshay Phate han desenvolupat, sota la supervisió del professor Raghu Reddy, una versió per a dos jugadors en la qual els usuaris han de saltar per aconseguir que el corresponent dinosaure també ho faci.
Cada jugador porta un emissor al braç que es comuniquen amb un únic receptor connectat a l’ordinador on s’executa el joc.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquest vestit, creat per Erin St Blaine, fa servir tres tipus de tires de LED per crear diferents efectes visuals; en total, posa 276 LED. Per controlar els LED fa servir un microcontrolador Adafruit Feather RP2040 SCORPIO, que està específicament dissenyat per controlar tires de NeoPixel.
Una part important del disseny és assegurar-se que no es trenquen les tires de LED en asseure’s.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Adafruit.
Aquest nom tan suggerent és el que la Becky Stern ha donat al seu projecte de posar LED als cabells.
Ha fet servir una tira de LED adreçables muntats amb fil flexible i un petit microcontrolador. Hi ha posat difusors impresos en 3D amb filament transparent.
Podeu trobar les instruccions completes al web d’Instructables.
Aquest vestit de festa, creat per Allie Weber, porta LED a la cintura i a la faldilla, que poden fer seqüències seleccionables, mitjançant Bluetooth, des del telèfon mòbil.
No dona informació de com l’ha fet, només diu que ha fet servir elements nLiten Tech.
Vesteix-Tech s'ha creat amb l'objectiu de combinar el món de la moda i la costura amb la tecnologia. Té la voluntat d’aconseguir que persones del sector tèxtil puguin aprendre com incorporar la tecnologia en les seves creacions i també que persones que tinguin interès en la tecnologia en descobreixin un altra possible aplicació real.
Amb aquest projecte, a més, es vol aconseguir que més dones es sumin a la tecnologia i a les seves aplicacions reals, trencant l'estereotip que només és un món d'homes.
En els darrers mesos s’han fet cursos per a adults i tallers per a infants. A més, gràcies a una beca de la Fundació Espavila, s’ha portat a terme una activitat a l'Institut de Llagostera durant el curs 2022-2023. D’altra banda, Vesteix-Tech va ser finalista del Premi E-TECH especial del públic al millor producte, servei o projecte tecnològic gironí.
Al web de Vesteix-Tech hi trobareu, entre altres coses, la descripció del procés creatiu des del disseny, patronatge i confecció de la peça de roba fins a la incorporació de la tecnologia.
Un equip de científics anglesos han desenvolupat un conjunt de sensors vestible que, combinat amb un sistema d’intel·ligència artificial, permet detectar anticipadament els símptomes de la distròfia muscular de Duchenne i l'atàxia de Friedreich, dues malalties genètiques que deriven cap a la paràlisi i, de moment, no tenen cura.
Els investigadors confien que més endavant el sistema pot ser útil també en casos de demència o ictus. Podeu llegir més informació al web de Evening Standard.
Aquestes arracades, creades per Alison Yang, porten uns LED que fan efectes de llum.
L’Alison no explica d’on ha tret les plaques que fa servir per posar els LED però es pot fer una cosa similar emprant una placa NeoPixel Jewel i així no fa falta soldar els LED.
Podeu trobar les instruccions al web de Hackster.
La marca japonesa Anrealage va presentar a la Setmana de la Moda de París una col·lecció de roba que canvia de color segons la llum solar que li arriba.
Quan van sortir a la passarel·la, les peces de roba eren de color blanc però després van fer baixar uns llums ultraviolats que van fer canviar els colors de les peces i van mostrar-ne els estampats.
Els dissenyadors asseguren que aquestes peces, fetes amb teixits fotocromàtics, es veuran diferents segons les estacions de l’any o de si el dia està més o menys ennuvolat.
Podeu llegir més informació en aquest article de Dezeen.
Aquest element, fet amb fil conductor sobre un maneguet elàstic, ha estat creat per Allyanna Rice i Asimina Kiourti i permet detectar la pèrdua de massa muscular. Pot ser interessant per al control de malalties i per al seguiment de l’estat físic dels astronautes.
Podeu llegir més informació en aquest article del web de la Universitat de l’Estat d’Ohio.
Aquests botons de puny, creats per Erin St Blaine, porten una petita matriu de LED que permet mostrar imatges o text en moviment.
El mateix disseny pot servir per a un fermall o per a un botó de solapa.
En aquesta pàgina podeu trobar les instruccions completes.
Aquesta màniga, creada per Cmoz, pot actuar com un teclat tàctil. Ella l’ha pensat per fer música però podria servir també, per exemple, per controlar efectes de llum.
Podeu trobar les instruccions al web de Hackster.
Aquesta disfressa, creada per Erin St Blaine, porta uns LED al barret i uns altres a les solapes de la jaqueta. El disseny fa servir nOOds unes tires de LED llargues, primes i molt flexibles que són molt fàcils de controlar.
En aquesta pàgina trobareu les instruccions per fer-ne un de semblant emprant un microcontrolador programat en CircuitPython però també les instruccions per fer una màscara que porta una tira de LED sense microcontrolador.
Podeu, doncs, triar entre la versió programada i la que només necessita una tira de LED i una pila.
Aquesta gorra, dissenyada pels tècnics d’element14, porta unes orelles a l’estil Mickey Mouse que estan envoltades de LED. Aquests LED estan controlats per una placa micro:bit i aprofiten la comunicació per ràdio d’aquestes plaques per transmetre el color actual d’una d’elles a les altres.
L’objectiu és que quan un grup de persones van juntes a un parc temàtic puguin anar tots amb les orelles a joc.
Podeu trobar la llista de materials i un vídeo amb les instruccions a la pàgina d’element14.
Aquest pegat, desenvolupat a la Universitat de Califòrnia a San Diego, pot fer el seguiment de biomolècules, com l’hemoglobina, en teixits profunds. Això permet detectar malalties de manera molt més senzilla que altres proves de diagnosi.
El pegat incorpora un conjunt de díodes làser, de diferents longituds d’ona, i transductors piezoelèctrics. Les biomolècules són sensibles als polsos de llum làser i emeten ones acústiques que són captades pels sensors piezoelèctrics.
Podeu trobar més informació en aquest article del butlletí UCSD Today.
Aquest dispositiu, creat per Ben Jabituya, permet fer un monitoratge bàsic de les diferents fases del son. Es basa en un electroencefalograma creat a partir de tres elèctrodes.
És un dispositiu relativament senzill de fer i per un preu assequible.
Podeu trobar la descripció dels passos que va seguir al seu bloc.
Uns investigadors de la Universitat Atlàntica de Florida han dissenyat aquest cinturó que registra la impedància toràcica, l'electrocardiograma, la freqüència cardíaca i l'activitat de moviment. Aquest sistema permet fer un seguiment de les persones amb risc de patir insuficiència cardíaca mentre fan les seves activitats diàries.
Atès que els moviments de la persona afecten les mesures dels sensors, estan treballant en un algorisme que permeti detectar la insuficiència cardíaca a partir de les mesures.
Podeu trobar més informació al web de la Universitat Atlàntica de Florida i a la revista Nature.
