Normalment els components per a tecnologia vestible que presentem estan pensats per connectar-se a un microcontrolador. Però hi ha ocasions en les que només volem uns LED que facin un cert efecte i no volem dedicar temps a fer un programa. Per a aquestes ocasions pot ser interessant el producte que presentem avui.
Ja hem parlat algunes vegades de creacions de la Chelsea Klukas, com aquests tres vestits: 1, 2 i 3. Però aquesta dissenyadora té una empresa, anomenada Lumen Couture i ven alguns productes a través de la plataforma Etsy. La majoria dels productes són vestits i complements però també destaca una tira de LED que mesura 2,5 m i porta 25 LED que es poden controlar des d’un comandament a distància.
El jersei que presentem avui, dissenyat per l’Elizabeth Adams, porta uns LED NeoPixel que s’encenen en diferents colors segons els moviments de la persona que el porta posat. Està basat en una placa Flora i un sensor d’acceleració.
Podeu trobar les instruccions per fer-lo i un vídeo al web de Hackster.io.
Avui us presentem una creació dissenyada per una persona que signa amb el pseudònim Sahrye. El disseny original és una Menorà per a la Hanukkà (una festa de la tradició jueva) però la mateixa forma de fer es pot adaptar a qualsevol altre dibuix que requereixi un nombre moderat de LED. La tradició de la Hanukkà imposa que les espelmes s’han d’anar encenent progressivament i, per això, el dissenyador ha posat un sistema per a l’encesa individual de cada LED, a excepció del central perquè aquest està encès durant tota la celebració.
En aquest cas, ha optat per LED convencionals de 5 mm i una pila de botó. Per controlar l’encesa ha posat una tanca de pressió associada a cada LED.
A la pàgina d’Instructables podeu trobar la llista de components i l’explicació de tots els passos a seguir.
La creació que comentaré avui destaca per moltes coses. La primera perquè està feta per l’Alex Dainis, una persona que no té experiència en tecnologia vestible (encara que es nota que s’ha informat abans de posar-s’hi) ni en programació de microcontroladors. Però, en canvi, ha fet el doctorat en genètica i, per tant, coneix molt bé l’estructura de l’hèlix d’ADN.
En aquest vídeo ella ens explica com és l’hèlix d’ADN, les proporcions que ha de tenir, el motiu pel qual ha decidit fer un determinat tros d’hèlix i no un altre, etc. A més, com és lògic, ens explica els passos que ha seguit per desenvolupar-ho. D’altra banda, parla de coses que normalment no s’expliquen com les vegades que s’ha equivocat, les errades que ha comès, etc.
En resum, val la pena veure el vídeo i adonar-se què fàcil és fer projectes multidisciplinars que et permetin parlar (si en saps, és clar) de diferents temes de ciència i tecnologia.
