Jersei “cristalls de neu”

Avui us presentem un projecte molt apropiat per a l’hivern que demà comença. Es tracta d’un jersei que incorpora una matriu de LED que reprodueix patrons que representen cristalls de neu.

La placa Flora que controla els patrons està connectada a una placa Bluetooth que ens permet controlar els patrons i el color des d’una aplicació del telèfon mòbil.



Al web d’Adafruit trobareu les instruccions completes per portar-lo a terme.

Jersei amb llums i so

Ara que s’acosten les festes, us presentem una proposta per a regal de Reis o per lluir en els dinars familiars. Es tracta d’un jersei que incorpora uns efectes amb LED i una melodia.

El jersei és una creació de Dawn DuPriest, una professora de secundària a l’estat de Colorado.

Podeu trobar tots els passos per fer-ho al web de Hackster. Al web d’Adafruit hi podeu trobar alguns consells.

Sally Byers: vestits, art i LED

Sally Byers fa vestits. Uns vestits (també complements) molt treballat i bonics que per si sols ja són dignes d’admiració.

I, a més, hi afegeix LED i microcontroladors. Però no amb la intenció de fer coses cridaneres que destaquin sinó de manera molt discreta. El resultat són peces de roba magnifiques.

Aquí us hem posat algunes fotografies del web d'Adafruit però podeu entrar al seu web per veure’n més.

Ulleres d’aviador amb efectes de llum

Fa uns mesos us comentàvem l’existència d’unes ulleres d’estil aviador que estaven dissenyades per portar anells de NeoPixel en els cercles oculars. Avui us presentem un parell de projectes amb elles.

En el primer projecte hi ha un microcontrolador que genera unes seqüències per als LED i fa uns efectes determinats que, si ho desitgem, podem modificar al nostre gust.

El segon projecte fa un pas més enllà i afegeix un mòdul Bluetooth LE que permet seleccionar des del telèfon mòbil els paràmetres de funcionament del sistema. En tots dos casos es proporciona el programa complet.

Samarreta que vigila la posició corporal

Avui us presentem un projecte de la professora Lara Grant que consisteix en una samarreta que ens avisa si estem asseguts en una postura incorrecta.

La samarreta porta, entre altres coses, un sensor de flexió a la zona de la clavícula que és el que detecta la posició incorrecta i un motor de vibració que és el que fa l’avís a l’usuari. En aquest cas el sensor de flexió no és un model comercial sinó que està fet a mà.

Corbata de llaç il·luminada

Per fer un element de tecnologia vestible que destaqui no cal fer coses complicades. Avui us comentem un projecte relativament senzill que no porta microcontrolador. Es tracta d’una corbata de llaç que incorpora quatre LED.

Atès que els quatre LED consumeixen molt poca energia, n’hi ha prou amb una pila de botó per alimentar-los. La pila de botó és relativament fàcil de dissimular en el poc espai disponible en el llaç.

Vestit de princesa

No hi ha dubte que l’ús de fibra òptica a la roba dóna un efecte molt espectacular. En aquest cas comentem un vestit de princesa que en porta a la faldilla.

Porta 84 tires d’una fibra òptica que deixa sortir llum pels costats. Aquestes tires s’il·luminen a partir de cinc LED d’alta intensitat Pixie. El control del color dels LED es fa amb una placa Flora a partir de les lectures d’un sensor d’acceleració i camp magnètic.

Mesurador de GSR

La resposta galvànica de la pell (galvanic skin response, GSR) és la variació de la conductivitat elèctrica de la pell i està relacionada amb les activitats i sensacions de la persona. Avui comentem on trobar la manera de fer-se un prototipus de mesurador de GSR.

La idea l’he tret del llibre Making Things Talk (Second Edition) de Tom Igoe, publicat per O’Reilly Media. És un llibre molt recomanable a tots aquells que vulguin fer que un microcontrolador es comuniqui, ja sigui amb un altre microcontrolador o bé amb un telèfon mòbil o un ordinador.

El dispositiu es presenta en el projecte 31 del llibre i està basat en una idea de Mustafa Bağdatlı. La proposta és posar dues tires de teixit conductor en contacte amb el palmell de la mà. En l’exemple del llibre posa les tires en una butxaca de manera que quan s’hi fica la mà el palmell hi queda en contacte. En el projecte el sensor (connectat en sèrie amb una resistència) és llegit per una entrada analògica amb una placa LilyPad Arduino i la lectura s’envia per Bluetooth a un telèfon mòbil.

Mesura del consum de dispositius USB

Quan alimentem el nostre projecte amb bateries ens caldrà saber quin corrent consumeix per dimensionar la bateria. En cas contrari, podem posar una bateria de poca capacitat que es descarregarà massa ràpid o, fins i tot, pot envellir massa de pressa.

Evidentment, podem fer-nos nosaltres un cable apropiat però tindrem força feina. En canvi, aquest petit dispositiu ens permet mesurar el corrent de manera molt senzilla. Connectem un cable USB a cada banda i veurem a la pantalla el corrent consumit i la tensió subministrada.

 
També ens pot servir per veure el corrent de descàrrega d’una bateria, com en la fotografia.

Podeu trobar més informació al web d’Adafruit.

La tecnologia vestible pot ajudar a prevenir les agressions sexuals

Això és el que ens diu un equip del MIT Media Lab que està treballant en el projecte Intrepid. La idea, encara en desenvolupament, és posar sensors a la roba interior que detectin quan aquesta deixa d’estar en contacte amb el cos.

Aquests sensors envien un senyal al telèfon mòbil de la persona usuària. L’aplicació del mòbil llegeix aquest senyal i pregunta a la persona si l’acció és voluntària o consentida. Si la persona respon negativament o no respon l’aplicació envia avís a diverses amistats escollides i els dóna les coordenades del lloc. Podeu trobar alguns comentaris al web d’Adafruit.

Una part d’aquest equip ha treballat també en un altre projecte, anomenat CAPS. En aquest cas les peces de roba interior incorporen unes petites capsules que si es rebenten deixen anar una olor molt forta i desagradable. Les capsules es poden rebentar si es treu la roba de forma brusca però també de forma voluntària.

Motxilla per prevenir lesions a l’esquena

Aquesta motxilla, dissenyada per Chathuranga Liyanage, porta sensors de força per detectar quant pes suporta cada espatlla i l’esquena.

El sistema avisa si el pes és excessiu, si està desequilibrat entre les dues espatlles o si la postura és incorrecta.

 

Podeu llegir més informació al web de Hackster.

Aplicació de la tecnologia vestible a la dansa

El passat 10 de juliol es va defensar el treball final de grau aplicació de la tecnologia vestible a la dansa.

El resultat final del projecte és un tutú d’estil romàntic que porta unes tires de LED entre dues de les seves capes. A la cintura del tutú s’hi han situat un microcontrolador Adafruit Flora, una bateria i un sensor de nou graus de llibertat (acceleració, camp magnètic i giroscopi). Els LED (216 en total) fan seqüències de llums de color en funció dels moviments de la ballarina.

No és el primer projecte de tecnologia vestible que fem a l’ETSEIB però els que havíem fet fins ara eren més modestos i fets per estudiants de segon curs. En aquest cas, però, era un treball de final de grau, que implica un nombre més elevat d’hores de dedicació.

Amb l’Olga, l’autora del projecte, hem pogut aprendre molt sobre l’aplicació de la tecnologia vestible sobre peces grans i que seran vestides per persones que es mouen. Si ara tornéssim a començar hi hauria moltes coses que faríem de manera diferent.

Idees per al proper curs

Hem arribat a final de curs. Com cada any, el bloc estarà en repòs fins a l'inici del nou any acadèmic. M’han quedat algunes idees a la llista però he decidit guardar-les per al proper curs i reservar aquesta entrada del bloc per fer una declaració d’intencions.

Al setembre farà tres anys que vaig començar aquest bloc amb la voluntat que, poc a poc, diverses persones s’anessin incorporant al món de la tecnologia vestible. Durant aquests tres anys hem fet algunes coses més a part d’escriure entrades per al bloc. Us comento les més importants. A la tardor de 2015 hi va haver uns grups d’estudiants de l’assignatura Projecte I de l’ETSEIB que van desenvolupar projectes (sis en total) de tecnologia vestible. En el seu moment els vaig anar comentant al bloc. Si no hi ha cap contratemps, a la propera tardor ho tornarem a fer i, quan acabin, ja us n’informarem. Per un altre costat, la propera setmana es presentarà un treball de final de grau en temes de tecnologia vestible; avui no us puc avançar res però al setembre sereu puntualment informats.

Atès que crec fermament que la tecnologia vestible és una manera interessant i divertida d’apropar la tecnologia a les persones (tant infants com adults) que no són de l’àmbit tecnològic. A més, els programes de tecnologia vestible solen ser relativament senzills i estan a l’abast de la major part de la gent i això permet donar més pes al disseny.

En el proper curs m’agradaria posar en marxa un curs de tecnologia vestible. La idea seria que fos un curs tipus MOOC i que fos gratuït o a un preu molt molt baix. Però les gestions fetes fins ara no han fructificat i encara no puc prometre res. De moment tinc dissenyada l’estructura basada en deu “capítols” i escrits els guions dels tres primers. Espero que en els propers mesos podré acabar el disseny, fer les gestions per tirar-ho endavant. També m’agradaria trobar alguna persona que hi col·labori per no ser jo l’únic que surt a totes les imatges. Ja veieu que per al proper curs tenim un repte important. Esperem que el puguem portar a terme.

A un termini més llarg tinc una altra idea en ment. Però aquesta requereix que la tecnologia vestible hagi trobat un nombre suficient d’adeptes. La proposta seria organitzar un concurs de tecnologia vestible. Hi seguirem donant voltes...

Mentrestant, bones vacances!

Vestit “caiguda de neu”

Aquest vestit ha estat dissenyat per The Crafty Avenger i porta 440 NeoPixels que, controlats per una placa Flora, fan un efecte de caiguda de neu.

Podeu trobar més informació al web de The Crafty Avenger.

Vigilant el confort ambiental

Agnieszka Filipowicz ha dissenyat un sistema per mesurar les condicions ambientals i observar si el nostre cos s’hi adapta adequadament. Consta de dues parts, una torre fixa i un element vestible.

La torre mesura dades de l’ambient com temperatura, humitat, so i llum. L’element vestible recull dades de com s’hi sent el cos a partir de la temperatura, la suor, el pols i l’activitat cerebral.

Podeu trobar més informació sobre el projecte al web del FabLab Roskilde.

Espectacular tutú amb fibra òptica

Aquest espectacular tutú ha estat dissenyat pel grup Interwoven per al Brooklyn Ballet. Porta un munt de tires de fibra òptica il·luminades amb LED. La major part de la llum surt per la punta de les fibres però també en surt una mica en els llocs on la fibra es doblega.

Al web d’Interwoven podeu trobar més informació i un vídeo.

Mitjons per aprendre a ballar

Aquests mitjons han estat dissenyats per Pascal Ziegler i volen ajudar a les persones que estan aprenent a ballar i als seus instructors.

Cada mitjó porta un sensor de pressió i cinc motors de vibració i es comunica, mitjançant Bluetooth amb un telèfon mòbil.

Els motors indiquen a l’usuari quin moviment ha de fer en cada moment i detecten si el fa o no. En cas d’equivocar-se li envien un senyal per indicar-ho.

Podeu trobar les instruccions completes a Instructables.

Elàstics amb llums

La dissenyadora Risa Rose ha dissenyat aquests elàstics amb uns LED que van variant els seus colors seguint una seqüència inspirada en el popular joc Pac-Man.

Porta 30 NeoPixel controlats amb una placa Flora.

Podeu trobar les instruccions per fer-vos-en uns al web d’Adafruit.

Pixie, LED tricolor d'alta potència

Per a aquelles aplicacions en les que necessitem un llum intens tenim el Pixie. El Pixie és un LED RGB que incorpora un circuit intern que permet controlar si està encès o no i el seu color. La diferència amb els NeoPixel és que la seva potència és 15 vegades superior.

   [AF]

En aquesta pàgina podeu trobar la forma de connexió, les llibreries necessàries, etc.

Comunicació amb iOS o Android

Blynk és una aplicació gratuïta per a iOS o Android que permet comunicar-nos amb microcontroladors emprant USB, Ethernet, WiFi, Bluetooth, GSM/3G, etc.

Aquesta aplicació ens permet controlar d’una manera senzilla elements connectats al nostre microcontrolador. També admet altres elements de control com la coneguda Raspberry Pi. En el nostre cas, pot ser una alternativa quan volem fer servir la placa Flora Bluefruit LE.

Cortina amb llums

Avui us mostrem un altre exemple d’aplicació de la tecnologia vestible. En aquest cas es tracta d’una cortina amb LED que pot tenir diferents aplicacions.

La primera aplicació seria en els emprovadors d’una botiga. La cortina ens indicaria si l’emprovador corresponent està lliure o bé està ocupat.

La segona aplicació seria a la llar on la llum que emet la cortina podria estar controlada amb un sensor tàctil o bé amb la llum exterior.

La tercera aplicació seria connectar la cortina a la xarxa informàtica d’una llar intel·ligent i que pugui actuar com un element més dins de la llar. Podeu llegir més informació al web de les creadores.

Adaptador de tensió

En molts projectes ens trobem que els LED i altres elements necessiten una tensió de 5 V i, en canvi, les bateries ens donen una tensió de 3,7 V. Això fa que quan provem el circuit mentre està connectat al port USB tot funcioni correctament i quan provem la versió definitiva alimentant amb la bateria trobem sorpreses.

Per evitar aquest problema podem disposar de plaques que ens converteixen la tensió de 3,7 V de la bateria a una tensió de 5,2 V més adequada per a LED i altres elements. En podem trobar de 500 mA o de 1000C.

Vestit espectacular

El vestit que comentem avui no està a l’abast de tothom. Ha estat dissenyat per Ashleigh-Jean King i Flavia Rose i ha guanyat dos premis (World of Wearable Arts People's Choice Award i Visual Effects Society Award for Creativity in Media Design).

Està fet amb mil pètals de paper sobre un esquelet de canya i porta 340 NeoPixel controlats amb una placa Lilypad.

Podeu trobar més informació al web de Flavia Rose

Corbata vúmetre

Un vúmetre és un dispositiu per mesurar el volum del so. Aquesta corbata porta uns NeoPixel que actuen com un vúmetre i permeten visualitzar el volum del so ambient. Pot ser el complement ideal per anar a un bar músical.
 

Amb petites modificacions del programa pot servir al professorat per posar de manifest el nivell de soroll de l’aula.

Al web d’Adafruit trobareu la llista de peces, les instruccions de muntatge i el programa.

Ulleres per a disfresses

Un producte molt especial que té Adafruit en catàleg són les ulleres per a disfresses. Es tracta d’unes ulleres que imiten les antigues “ulleres d’aviador” però que estan dissenyades per poder posar un NeoPixel Ring darrere el vidre de cada ull. Els vidres semitransparents fan que no es vegi el circuit però, en canvi, sí surti la llum.

Atès que els LED fan molta llum i que el vidre és semitransparent no és convenient portar les ulleres posades mentre els LED estan encesos però, en canvi, fan un efecte molt espectacular posades al front.

Es comercialitzen les ulleres soles i també en forma de kit complet amb els NeoPixel Ring, el microcontrolador, la bateria, etc.

DotStar strip

Les DotStar strip són conjunts de LED RGB connectats en cadena i muntats dins una funda. El control de cada un dels LED és individual però es fa des d'una única sortida digital del microcontrolador de manera que deixa totes les altres potes lliures per a altres funcions.

Són més fàcils de controlar que els NeoPixel però, en canvi, necessiten una alimentació de 5 V, fet que complica alimentar-los des de bateries.

Es fabriquen DotStar strip RGB en tires de 30 LED per metre en blanc i en negre, tires de 60 LED per metre també en blanc i en negre. Aquests es fabriquen en rotlles de 4 m però es venen a metres.

També hi ha tires de 144 LED per metre que es venen en peces d'un metre en blanc i en negre o de mig metre en blanc i en negre.