16 de des. 2015
Sensor d’estirament
Un sensor d’estirament és, aparentment, com una goma elàstica però té la particularitat de tenir una resistència elèctrica que varia amb l’estirament.
Combinant-lo amb una resistència fixa el podem llegir amb una entrada analògica del microcontrolador. La figura mostra la connexió més habitual.
Adafruit els comercialitza en una tira d’un metre de llarg acompanyada de dues pinces de cocodril i una resistència per poder-lo fer servir immediatament.
9 de des. 2015
Altres plaques de control
Ja havíem comentat algunes plaques de control. Avui en comentarem algunes més.
La placa LilyPad Arduino mesura uns 50 mm de diàmetre i té 14 entrades/sortides binàries i 6 d’analògiques.
La LilyPad Arduino Simple també mesura 50 mm i té 9 entrades/sortides binàries i 4 d’analògiques.
La LilyPad Arduino SimpleSnap és equivalent a la LilyPad Arduino Simple però porta una bateria incorporada i també botons de pressió. Això permet treure la placa a l’hora de rentar la peça de roba i també poder fer servir la mateixa placa en diversos projectes.
També podem trobar l’Arduino Gemma que és equivalent a la d'Adafruit i mesura 28 mm de diàmetre i té 3 entrades/sortides binàries i 1 d’analògica.
2 de des. 2015
Un brunzidor inductiu per cosir
Fa uns mesos vam parlar d’un brunzidor piezoelèctric que ens permetia posar una melodia a les nostres creacions. Aquell brunzidor tenia l’avantatge de ser molt petit però, en canvi, tenia l’inconvenient de que no estava dissenyat per ser cosit.
Avui presentem una altre brunzidor, aquest inductiu, que va muntat en una placa adequada per cosir de 2 cm de diàmetre.
Cal tenir present que els brunzidors inductius no es poden deixar connectats permanentment perquè equivalen a un curtcircuit. Només es poden fer servir amb la funció Tone o bé connectant i desconnectant la sortida a una velocitat molt ràpida.
Els brunzidors no es poden rentar.
25 de nov. 2015
Sensor de llum senzill
Fa uns mesos havíem parlat d’un sensor de llum però es tractava d’un element d’una certa precisió i que requeria unes llibreries específiques per ser llegit. També havíem presentat la fotoresistència però aquest element no està dissenyat per a tecnologia vestible i això ens complica el seu ús.
Avui presentem un sensor de llum més senzill que no té una lectura molt acurada però que pot ser perfectament adequat per a la majoria de projectes de tecnologia vestible. Aquest sensor es connecta a una entrada analògica i dóna 0 V (lectura 0) a les fosques i 5 V (lectura 1023) a plena llum del dia. Els valors típics a l’interior estan entre 1 i 2 V (lectures entre 200 i 400). La placa (de 2 cm de diàmetre) només té tres potes: el positiu i el negatiu d'alimentació i la sortida.
18 de nov. 2015
Cremalleres
Les cremalleres poden ser un element d’entrada molt discret però que requereix una certa feina. Encara que la cremallera sigui metàl·lica, les dents no estan unides entre sí i, per tant, no ens serveixen com a elements de contacte. Per fer servir una cremallera com a sensor serà necessari que la part mòbil de la cremallera sigui metàl·lica i a més, haurem de fer-li unes puntades amb fil conductor.
Per començar anem a detectar quan la cremallera està en una determinada posició. Farem unes puntades de fil entre dent i dent a cada costat del tros de cadena on volem detectar la posició. Connectarem la cremallera de manera semblant a com connectàvem un polsador. L’entrada s’activarà quan la part mòbil de la cremallera estigui a la zona correcta (perquè la peça mòbil unirà els dos fils) i estarà desactivada a la resta. Això ens pot servir per activar alguna funció quan tenim la jaqueta cordada o activar una alarma quan tenim la motxilla oberta.
Amb una estona més de feina, podem fer un sensor analògic que ens digui en quina posició està la cremallera. Per a aquesta aplicació haurem de fer puntades als dos costats de la cremallera en pràcticament tota la seva llargada, com es veu a la figura següent. Llegirem el sensor amb una entrada analògica que ens donarà un valor més gran com més propera estigui la part mòbil als punts de connexió i més petit com més lluny n’estigui.
Podem obtenir resultats molt diferents segons el fil que fem servir i ens podem trobar que el valor llegit a l’entrada analògica variï poc quan movem la cremallera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)