La tecnologia vestible està de moda, en alguns països més
que en altres. Aquesta tecnologia permet combinar el “fes-ho tu mateix/a” amb
la personalització de roba i complements.
Les expressions tecnologia vestible i electrònica vestible
fan referència a elements o circuits electrònics (senzills o sofisticats) que
es poden portar al damunt. El concepte inclou des de coses senzilles com un braçalet
amb leds fins a les famoses ulleres de Google. Entre els dos extrems, tenim
peces de roba (o accessoris) que incorporen sensors (els anomenats e-tèxtils) o
rellotges que es comuniquen amb el telèfon mòbil. I moltíssimes opcions més!
Aquestes imatges es poden trobar al web d'Adafruit Industries.
El motiu d’aquest blog és donar a conèixer aquesta tecnologia i permetre que aquelles persones que ho desitgin s’hi puguin anar implicant poc a poc. Moltes de les aplicacions de tecnologia vestible no requereixen grans coneixements d’electrònica ni de programació. La idea és que tothom que ho desitgi s’hi pugui posar encara que no tingui coneixements inicials d’electricitat i electrònica. Començarem amb exemples senzills que no requereixen programació. En qualsevol cas, si hi ha coses que no s’entenen sempre es pot enviar un correu o fer un comentari per demanar un aclariment.
També ens agradarà que ens envieu fotografies dels vostres muntatges. Publicarem les que més ens agradin.
Una mica d’història
Els anys 70 i 80 del segle passat van ser anys de la
popularització de l’electrònica. Un cop el transistor va envair el món de l’electrònica,
va ser relativament fàcil fer circuits i van aparèixer al mercat llibrets d’electrònica
per a aficionats i radioaficionats així com multitud de kits de muntatge.
Cap a finals dels 80 la tecnologia de muntatge superficial
va propiciar un abaratiment de l’electrònica de consum i va complicar molt la
reparació d’aparells.Com a conseqüència, el “fes-ho tu mateix/a” en electrònica
va decaure molt significativament.
Paral·lelament, als inicis dels 80 van aparèixer els petits
ordinadors personals (Oric, Spectrum, Commodore, etc.). Gràcies a ells, tota
una generació va aprendre a programar. En les dècades següents els ordinadors
de sobretaula (PC i Mac, principalment) van portar a l’ús dels programes
comercials i va fer quasi desaparèixer el “programa-ho tu mateix/a”.
A començaments d’aquest segle va aparèixer Arduino i ho va
revolucionar tot. Arduino és una plataforma lliure de microcontrolador que
permet fer, de manera senzilla i econòmica, tota mena de projectes amb base
electrònica. Des de l’aparició d’Arduino, ha ressorgit el “fes-ho tu mateix/a”
però ara no amb electrònica clàssica sinó amb electrònica programada i, per
tant, també el “programa-ho tu mateix/a”.
Els primers elements de tecnologia vestible van ser creats per Leah Buechley en el marc de la seva tesi doctoral. Aquests elements (i tots els que han vingut després) són comercialitzats per Arduino (bàsicament els microcontroladors) i per Sparkfun (la família sencera).
Els primers elements de tecnologia vestible van ser creats per Leah Buechley en el marc de la seva tesi doctoral. Aquests elements (i tots els que han vingut després) són comercialitzats per Arduino (bàsicament els microcontroladors) i per Sparkfun (la família sencera).
En la mateixa dècada que es creava Arduino es va fundar
Adafruit Industries. La seva fundadora és Limor Fried (coneguda com Lady Ada). Adafruit Industries té una divisió dedicada específicament a la tecnologia vestible (que, fins fa poc, dirigia Becky Stern).
